Ignasi
Coromina
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
La Ruta dels Esclaus
"A Àfrica la música és la vida. Et segueix desde l'infància fins a la mort"
Ismaël Touré
A finals dels anys noranta, tota una sèrie de persones
ens vàrem fer les següents preguntes:
Que té la música dels negres que ha esdevingut un referent
mundial i que ha deixat empremta a la música de tot el mon?.
Per què aquesta força en el ritme?
D'on els hi ve la vitalitat que provoca a ballar i propícia la
participació del públic que l'escolta?
Com es que la trobem espontàniament al carrer, sense la necessitat
d'escenaris, ni músics professionals, ni instruments i també
sense cap formalismes?
La ruta dels esclaus va intentar donar-hi resposta a tots aquests interrogants.
El procés d'investigació va generar una voluntat de divulgar aquelles troballes on si barrejaven història, sociologia, antropologia i sobre tot molta música. Per aquest motiu el projecte va desembocar en un cicle de quatre conferències-concert dedicades a l'Àfrica, al Brasil, al Carib i l'últim als Estats Units respectivament, mostren la música original i les posteriors fusions amb la cultura portuguesa, espanyola i anglosaxona. Per cada àrea un idioma, una història, unes tradicions, unes modes, uns gustos, uns ritmes i sobre tot una manera de representar el fenomen de la esclavitud.
El projecte liderat per Albert Rabascall i Ignasi Coromina, va anar creixent. Moltes actuacions, i sobre tot moltes col·laboracions amb músics que van aportar la seva música, els seus coneixements, el seus sentiments i l'experiència acumulada com a portadors de les seves cultures. Aquest treball va ser grabat en un petit audiovisual per ser projectat a les escoles i en un disc editat per el Taller de Músics.
